Tesaurus d'Història de Catalunya

Tesaurus d'Història de Catalunya

El Tesaurus d'Història de Catalunya és un vocabulari controlat de terminologia, en català, sobre la història de Catalunya. Es va crear per a servir com instrument en l'ànàlisi documental i la recuperació de la informació del Fons d'Història Local de Catalunya. És el fruit d'un llarg esforç que es va iniciar l'any 1987 i que en aquests moments compta amb 4.509 termes.
Es feia necessari comptar amb un llenguatge documental controlat que permetés una indexació homogènia dels documents que s'anaven incorporant a la base de dades, i que a la vegada fes possible la recuperació de forma exhaustiva i fàcil.
El Tesaurus, emprat com a pont entre el document i l’usuari, permet un nivell d’anàlisi exhaustiu del contingut del document, amb una terminologia de la disciplina adaptada a les necessitats d’informació de l’usuari.

El Tesaurus és pot consultar en línia implementat sota el programari lliure de gestió de Tesaurus "Tematres" (v.1.04)
L'aplicació permet cercar un terme o descriptor per diferents sistemes i/o presentacions:

. Cerca lliure d'un terme en el formulari de "Cerca" (part superior dreta de la pantalla)

. Tesaurus jeràrquic: llista sistemàtica desplegable de les àrees del Tesaurus i de les jerarquies dels termes que conté.

. Tesaurus alfabètic: relació alfabètica de tots els termes del tesaurus amb la següent informació associada:

- USEU: remet d'un no-descriptor al terme acceptat en el Tesaurus.
- Nota històrica: àmbit cronològic del terme.
- Nota d'abast: definició del terme extreta d'una obra de referència (Enciclopèdia Catalana, etc.)
- Nota d'ús: indicacions per emprar el terme en el procés d'indexació.
- UP (Utilitzat per) : relació de no-descriptors sinònims.
- TG: terme genèric al qual pertany jerarquicament el descriptor, immediatament superior en la jerarquia.
- TE: terme o termes específics que conté jeràrquicament el descriptor, immediatament inferiors en la jerarquia.
- TR: termes relacionats semànticament amb el descriptor que hi són en altres àrees o jerarquies del Tesaurus.

Per què un tesaurus d'història de Catalunya?

La decisió de crear un tesaurus específic d'història de Catalunya es va prendre davant la inexistència de llenguatges documentals adients a aquesta disciplina. Necessitàvem una eina de treball que permetés recuperar la informació a través de la terminologia i els punts de vista més familiars per als nostres usuaris: historiadors i estudiosos de la història de Catalunya. Vàrem descartar, doncs, llenguatges documentals més generals (Llista d'Encapçalaments de matèria en català) en favor d'un llenguatge més tècnic i especialitzat. D'altra banda, no ens servien els tesaurus existents perquè la seva aplicació a l'àmbit català no recollia molts aspectes importants de la nostra història.
La possibilitat de crear el nostre propi llenguatge documental ens permetría també realitzar una valoració crítica de la terminologia emprada en la historiografia catalana. La recopilació dels conceptes emprats i l'anàlisi posterior d'aquests (relacions d'equivalència, jerarquia i associació) permeten la reducció dels significats dels termes a un sol significant, eliminant ambigüetats i sinonímies en uns o donant contingut a d'altres.
La terminologia recollida en la primera etapa de creació de la base de dades va quedat aplegada en el Tesaurus d’Història Contemporània de Catalunya . L’adaptació d’aquest llenguatge documental a les noves necessitats de la base de dades, ampliada a tots els períodes històrics, implicà la incorporació de nova terminologia i la integració de noves àrees temàtiques i estructures (diferents tipus d’administració, nous moviments socials...)
La terminologia recollida en les diferents bases de dades comarcals ha estat el punt de partida d’aquesta reestructuració del tesaurus en la qual s’està treballant Aquest llenguatge, que naixé com a eina documental estricta, s’ha convertit en un instrument que aporta informació sobre la pròpia naturalesa de la disciplina i sobre aspectes importants i peculiars de la nostra història. S’ha de mencionar el fet que la terminologia aportada per cada comarca reflexa, en part, les particularitats de la seva història i territori i enriqueix extraordinàriament el tesaurus. Per exemple, l’activitat vinícola del Penedès ha plantejat la necessitat de multiplicar el conceptes al respecte per a poder reflectir tota aquesta cultura; la problemàtica dels aqüífers al Baix Llobregat obliga també a recollir nova terminologia sobre medi ambient; aspectes peculiars de la història del Bages, com l’“Avalot de les Faves de 1688" a Manresa, han de tenir també cabuda en el tesaurus, tot respectant la terminologia utilitzada pels estudiosos de la comarca, etc.

Procés de construcció

El procés de construcció del tesaurus ha contemplat diferents tasques: recopilació del vocabulari, selecció i normalització dels descriptors i establiment de les relacions d'equivalència, jerarquia i associació entre descriptors.
El primer pas era la recopilació del vocabulari o terminologia. Un primer estudi a priori de les fonts terminològiques més característiques de la disciplina ens va permetre establir una primera gran estructura amb les possibles grans àrees de coneixement o microdisciplines. Posteriorment, i a partir d'un primer mostreig fet a diverses biblioteques pels nostres analistes amb un sistema d'indexació lliure, vam establir unes relacions de "descriptors candidats". Mitjançant un mètode deductiu reagrupàrem els descriptors en funció de la seva temàtica. Aquesta primera recopilació de vocabulari ens permetia ja establir els grans temes o àrees de coneixement específics del tesaurus, és a dir, una primera estructura dins la qual en podiem anar incorporant d'altres (de manera que els termes específics que pertanyessin a un mateix camp quedessin agrupats en "microdisciplines" i "facetes"). Aquestes àrees s'han anant revisant contínuament al llarg del procés de construcció, subdividint aquelles amb massa descriptors o reagrupant-ne d'altres amb poc termes.
En una segona fase es va normalitzar el vocabulari recollit i es va concretar en un llenguatge documental. S'examinà cadascuna de les microdisciplines amb la finalitat de seleccionar i normalitzar els descriptors. Aquest procés suposa una primera tria entre descriptors i no-descriptors i, per tant, l'elaboració d'una primera estructura d'equivalència semàntica entre termes sinònims.
Una vegada seleccionats i normalitzats els termes descriptors s'havia d'elaborar una estructura jeràrquica dintre de cadascuna de les microdisciplines. La creació de càdenes jeràrquiques permeté detectar i elmininar els dobles usos de descriptors i trobar possibles llacunes que s'ompliren afegint els conceptes que faltaven per matntenir la coherència.
Finalment s'examinà cadascun dels descriptors del tesaurus per poder establir les seves relacions associatives amb d'altres descriptors ubicats en altres àrees de coneixement.

 

Manteniment i actualització

El tesaurus és una eina viva i dinàmica que es va nodrint de nous descriptors com a conseqüència de la indexació de nous documents i dels canvis qualitatius que el mateix procés de construcció va generant. El manteniment i l'actualització periòdica d'aquest llenguatge documental és, doncs, una necessitat. Se n'ha de controlar l'ús i tenir en compte les dificultats que es presenten i les solucions a adoptar. Es fa necessari actualitzar-lo periòdicament tant per corregir errades i omissions com per adaptar-lo a l'evolució científica de les disciplines que aplega.
El seguiment d'ús del tesaurus és una tasca dels responsables de la seva construcció, comptant sempre amb els suggeriments i problemes plantejats pels analistes encarregats de la indexació dels documents i dels usuaris que l'utilitzen per plantejar les seves cerques a la base de dades.
Es controla la freqüència d'ús dels descriptors(gran quantitat de descriptors que es fan servir molt poc o, per contra, descriptors que s'utilitzen amb massa freqüència); l'absència de conceptes que sí apareixen en els documents (descriptors candidats); les dificultats d'ús del tesaurus (descriptors amb un sentit molt similar que necessiten la inclusió d'una nota d'aplicació i ús); noves relacions semàntiques o associatives entre descriptors, ...

 

Bibliografia

Cuadrado, M.; García, C.; Perpinyà, M. et al. Tesaurus d'història contemporània de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. 237 pàg

Cuadrado, M.; García, C.; Perpinyà, M. et al. "El Thesaurus d’història de Catalunya: creació i anàlisi d’un llenguatge documental aplicat a la història”. Item, núm. 15 (juliol-desembre 1994): 134-159.

Cuadrado, M.; García, C.; Perpinyà, M. et al. Tesaurus d’Història de Catalunya. Edició 0. Presentació jeràrquica i alfabètica. Bellaterra : Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya, 1999

Campus d'excel·lència internacional U A B